Electrocardiografia

L'electrocardiografia és el procés de producció d'un electrocardiograma (ECG o EKG), un registre de l'activitat elèctrica del cor mitjançant cicles cardíacs repetits.^[1] És un electrograma del cor que és un gràfic de voltatge en funció del temps de l'activitat elèctrica del cor^[2] mitjançant elèctrodes col·locats a la pell. Aquests elèctrodes detecten els petits canvis elèctrics que són conseqüència de la despolarització del múscul cardíac seguit d'una repolarització durant cada cicle cardíac (batec del cor). Els canvis en el patró ECG normal es produeixen en nombroses anomalies cardíaques, com ara:

• Trastorns del ritme cardíac (com ara fibril·lació auricular^[3] i taquicàrdia ventricular^[4]),
• Flux sanguini inadequat de l'artèria coronària (com la isquèmia de miocardi^[5] i l'infart de miocardi^[6]),

• i alteracions dels electròlits, com la hipopotassèmia.^[7]

Tradicionalment, "ECG" sol significar un ECG de 12 derivacions realitzat mentre el pacient està ajagut, com s'explica a continuació. Tanmateix, altres dispositius poden registrar l'activitat elèctrica del cor com un monitor Holter però també alguns models de rellotges intel·ligents són capaços de gravar un ECG. Els senyals d'ECG es poden gravar en altres contextos amb altres dispositius.

En un ECG convencional de 12 derivacions, es col·loquen deu elèctrodes a les extremitats del pacient i a la superfície del tòrax. Aleshores es mesura la magnitud global del potencial elèctric del cor des de dotze angles diferents ("conductes") i es registra durant un període de temps (normalment deu segons). D'aquesta manera, la magnitud global i la direcció de la despolarització elèctrica del cor es capta en cada moment al llarg del cicle cardíac.^[8]

Hi ha tres components principals per a un ECG:^[9]

• L'ona P, que representa la despolarització de les aurícules.
• El complex QRS, que representa la despolarització dels ventricles.
• L'ona T, que representa la repolarització dels ventricles.

Durant cada batec del cor, un cor sa té una progressió ordenada de despolarització que comença amb els marcapassos cardíacs al node sinusual, s'estén per l'aurícula i passa pel nòdul auriculoventricular cap al feix de His i cap a les fibres de Purkinje, estenent-se cap avall i cap a l'esquerra per tots els ventricles.^[9] Aquest patró ordenat de despolarització dona lloc al traçat ECG característic. Un ECG transmet una gran quantitat d'informació sobre l'estructura del cor i la funció del seu sistema de conducció elèctrica.^[10] Entre altres coses, es pot utilitzar un ECG per mesurar la freqüència i el ritme dels batecs del cor, la mida i la posició de les cambres del cor, la presència de qualsevol dany a les cèl·lules musculars del cor o al sistema de conducció, els efectes dels fàrmacs cardíacs i la funció de marcapassos artificials implantats.^[11]